SI NO HI HA TESTAMENT, QUI TÉ DRET A L’HERÈNCIA? BREU REPÀS DE LA SUCCESSIÓ INTESTADA A CATALUNYA.

Segons el Codi Civil de Catalunya, quan una persona mor sense deixar hereu testamentari, estem davant la figura de la successió intestada.

La successió intestada es regula en el Títol IV del Llibre IV del Codi Civil de Catalunya, després de la successió contractual i les donacions per causa de mort. Com veurem, en el dret català, la vocació legal es realitza a favor de determinats parents per consanguinitat i per adopció, a favor del cònjuge o convivent, a favor de parents ascendents i col·laterals i, finalment, a favor de la Generalitat de Catalunya.

Això significa que l’ordenament jurídic atorga rellevància a tres tipus de relacions amb el causant: la relació de parentiu, la relació conjugal o de convivència i la relació de pertinença a una comunitat.

En virtut del principi de proximitat de grau, l’anomenat de grau més pròxim, exclou als altres. Si cap dels parents més pròxims cridats a succeir arriba a ser hereu per qualsevol motiu, l’herència es diferirà al grau següent i així successivament, fins a arribar a la Generalitat de Catalunya.

Si algun dels cridats a succeir no arriba a ser-ho, la quota hereditària que li hauria correspost, acreixerà les quotes dels altres parents del mateix grau, excepte si entra en joc el dret de representació. El dret de representació fa que, quan una persona no arriba a heretar per les causes de l’art. 441-7 CCCat, la seva quota vacant no acreixerà a les dels altres, sinó que es difereix als seus propis descendents.

Fets aquests apunts inicials, passarem a explicar breument l’Ordre de Successió, en la successió abintestat.

La successió en línia directa descendent.
En la successió intestada, l’herència es difereix en primer lloc als fills del causant, i als seus descendents per dret de representació.

Si tots els seus descendents d’un mateix grau repudien l’herència, aquesta es diferirà als descendents del següent grau.

La successió del cònjuge viudo o del convivent en parella estable
Quan concorre a la successió amb els fills del causant, o descendents d’aquests, el cònjuge o convivent tindrà el dret a l’usdefruit universal de l’herència.

No obstant això, si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es diferirà al cònjuge viudo o al convivent.

Delació als progenitors i ascendents
Si el causant mor sense fills ni descendents, i sense cònjuge o convivent, l’herència passarà als progenitors per parts iguals. Si solament sobreviu un, la delació a aquest s’estén a tota l’herència.

Si el causant no té descendents, ni cònjuge o convivent, ni progenitors, l’herència es difereix als ascendents més pròxims.

Si tampoc té ascendents, es difereix als germans i els fills dels germans.

La successió de la Generalitat de Catalunya
Si no hi ha parents de quart grau, succeirà la Generalitat de Catalunya.