LES PRINCIPALS NOVETATS INTRODUÏDES PER LA REFORMA DEL 2015 RESPECTE A L’OBTENCIÓ DE LA NACIONALITAT ESPANYOLA

El passat 15 d’octubre de 2015 va entrar en vigor la reforma introduïda per la D.A. 7a de la Llei 19/2015, que modifica substancialment el procediment d’obtenció de la nacionalitat espanyola. Després de l’entrada en vigor de l’esmentada llei, es va aprovar el Reial decret 1004/20115, de 6 de novembre pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula el procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència, reglament que desenvolupa la Llei 19/2015.

Segons el reglament, es concedirà la nacionalitat espanyola a aquells estrangers que acreditin haver residit a Espanya durant els terminis i amb els requisits del Codi Civil (art. 21, 22 i 23). El procediment, iniciat a sol·licitud de l’interessat, s’instruirà per la Direcció General dels Registres i del Notariat i finalitzarà amb la resolució del Ministre de Justícia. Fins aquí no hi ha cap novetat amb respecte l’anterior regulació.

Entrant en les novetats introduïdes per la reforma, una de les més importants és la prevista en l’article 3 del Reglament, segons el qual s’estableix que el procediment d’obtenció de la nacionalitat serà, amb caràcter general, telemàtic. No obstant això, les comunicacions telemàtiques amb els interessats o els seus representants hauran de ser sol·licitades o consentides de mode exprés, ja que en cas contrari, les notificacions es realitzaran en suport paper. En cas que la documentació es presenti en suport paper, el Registre Civil o l’organisme administratiu davant el qual es presenti la documentació, procuraran, sempre que sigui possible, i en tot cas quan sigui legalment preceptiu, la conversió dels documents a format electrònic d’acord amb les Normes Tècniques d’Interoperabilitat sobre document electrònic, de tal manera que el procediment pugui desenvolupar-se íntegrament amb aquest caràcter a través de l’aplicació informàtica habilitada a aquest efecte.

Una altra novetat és la referent al cost de l’obtenció de la nacionalitat. Fins a la reforma, obtenir la nacionalitat suposava una despesa mínima, consistent en el pagament d’una taxa.

A partir de la reforma, amb la simple presentació de l’expedient s’haurà d’abonar 100,00 €, quantitat que no es reemborsarà en cas de denegació.

Així mateix, els interessats hauran de superar tant els exàmens per a l’obtenció del diploma d’espanyol com a llengua estrangera (DELE) com a mínim de nivell A2, com la prova que acrediti el coneixement dels valors històrics, constitucionals i socioculturals d’Espanya (CCSE), derivats de la configuració d’Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, i del coneixement i respecte dels principis de conformen la convivència en la societat espanyola. El cost del CCSE ascendeix a 85,00 €, i l’examen per a l’obtenció de la llengua estrangera (DELE) ascendeix a 125,00 €.

Si bé és cert que el cost és molt més elevat, la realització i aprovació d’aquests exàmens té un avantatge: es van acabar les denegacions per Falta d’Integració. En exigir-se la superació dels exàmens, si no se superen no es presenta la sol·licitud. I si s’han superat els exàmens, la persona interessada està perfectament integrada.

Amb la nova reforma s’elimina la necessitat d’acreditar disposar d’ocupació o mitjans de vida, i el procediment haurà de ser resolt i notificat en el termini màxim d’un any des de que la sol·licitud hagi tingut entrada en la Direcció General dels Registres i del Notariat. Transcorregut el termini al·ludit sense que hagi recaigut resolució expressa, s’entendran desestimades les sol·licituds formulades pels interessats.

De tot això, sembla ser que el procés per a l’obtenció de la nacionalitat espanyola serà més còmode i més ràpid, però més rigorós i costós. Caldrà esperar i veure-ho.