LES DESPESES EXTRAORDINÀRIES

Les despeses extraordinaEn el moment en què es produeix una separació o divorci, una de les qüestions més importants és fixar la contribució de tots dos progenitors al sosteniment de les necessitats i despeses dels fills. En general, això es fixa en les Sentències o convenis reguladors, i es divideixen en dues categories. D’una banda la contribució als aliments en general, i per una altra la contribució a les despeses extraordinàries.

Les despeses extraordinàries són aquells que, sent necessaris o imprescindibles, són imprevisibles i no periòdics. L’Audiència Provincial de Barcelona, en la seva sentència de 17 de maig de 2011 senti la següent doctrina sobre la qualificació de les despeses, afirmant que “és doctrina reiterada d’aquesta Sala que per despeses extraordinàries haurà d’entendre’s aquells que resultin imprescindibles, imprevisibles i no periòdics, contraposant-se als estrictament alimentosos coberts per l’import de la pensió d’aliments, i als denominats extraescolars, de naturalesa potestativa i de realització consensuada, sense perjudici del seu posterior recurs, en cas de discrepància amb vista a la seva conveniència davant l’autoritat judicial”.

Per tant, per a ser qualificat com a extraordinari, la despesa ha de ser:

Necessari, en el sentit que han de cobrir-se econòmicament de mode ineludible.
No tenir una periodicitat prefixada.
Ser concordes i assumibles pel cabal del alimentante.
No estar coberts pels aliments o despeses ordinàries.
Respecte al procediment que cal seguir per a la reclamació d’aquests, això ve regulat en l’art. 776 LEC, segons el qual: “Quan hagin de ser objecte d’execució forçosa despeses extraordinàries, no expressament prevists en les mesures definitives o provisionals, haurà de sol·licitar-se prèviament al despatx d’execució la declaració que la quantitat reclamada té la consideració de despesa extraordinària. De l’escrit sol·licitant la declaració de despesa extraordinària es donarà vista a la contrària i, en cas d’oposició dins dels cinc dies següents, el Tribunal convocarà a les parts a una vista que se substanciarà conformement al que es disposa en els arts. 440 i següents i que resoldrà mitjançant acte”. Per tant, abans de la presentació de la demanda executiva per despeses extraordinàries, és necessària l’obtenció de la declaració judicial que aquest despeses és efectivament extraordinari (incident de declaració de despesa extraordinària).

No obstant això, a fi de poder exercir un dret de repetició enfront de l’altre progenitor, és necessari que es donin una sèrie de requisits:

Que la despesa es faci amb coneixement i consentiment de l’altre progenitor, o amb autorització judicial. En aquest punt la doctrina discrepa, i hi ha audiències que consideren que és necessari que hi hagi un acord dels pares, mentre que unes altres entenen que amb una simple notificació de l’existència i detalls de la despesa és suficient per a poder reclamar-lo.
Que la despesa es pugui dur a terme en funció dels ingressos econòmics d’un i un altre progenitor.
Que la despesa no estigui cobert per una altra via, com poden ser assegurances privades o beques.

Finalment i a mode il·lustratiu enumerarem les despeses més polèmiques, i com han estat qualificats per la jurisprudència.

La majoria de les audiències entenen que són ordinaris les següents despeses:

Les despeses per ensenyament obligatori, primària i secundària, quotes del col·legi, matricula i material.
Les despeses previsibles de guarderia.
Les quotes d’associació de pares.
La formació professional dels fills.
Les despeses per transport i menjador escolars.
Les activitats extraescolars si ja tenien lloc quan es va pactar o va establir la pensió o era previsible la meritació en aquest moment.
Les despeses per matrícula i formació universitària.
Són extraordinaris els següents:

La inscripció en un col·legi privat per part d’un progenitor i l’altre no mostra la seva disconformitat.
Les classes de repàs.
Les activitats extraescolars quan siguin necessaris o indispensables per al desenvolupament integral del menor.
Les despeses mèdiques no cobertes per la Seguretat Social.
L’adquisició d’ulleres, així com l’ortodòncia.
Els viatges d’estudis quan són aconsellables, necessaris i imprevisibles.
L’obtenció del permís de conduir.
El pagament de les classes extraescolars d’anglès així com el material.rios