LA RESPONSABILITAT PENAL DEL MENORS

Com és ben sabut, la comissió d’un delicte per part d’un menor d’edat suposa l’inici d’un procediment penal. No obstant això, aquest procediment té peculiaritats precisament perquè el presumpte infractor té menys de divuit anys, amb el que es pretén no solament castigar l’autor sinó també recuperar a l’individu. Per tant, es pretén la reeducació del presumpte autor, menor d’edat, tractant de solucionar els problemes que li han portat a delinquir.

Malgrat les peculiaritats, el procés penal de menors ve inspirat pels mateixos principis que inspiren el procés penal d’adults, com per exemple el principi acusatori, el dret a la defensa, la presumpció d’innocència, el dret a un jutge imparcial, etc.

En aquesta entrada explicarem de manera sintètica els passos d’un procés penal de menors, incidint en les peculiaritats i diferències del mateix amb el procés penal d’adults.

La responsabilitat penal dels menors està regulada en l’EL 5/2000 de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), i és aplicable a les persones majors de catorze anys i menors de divuit. Aquestes edats estan referides al moment de la comissió dels fets, sense que tingui rellevància el fet de depassar aquests límits abans del començament del procediment o durant la tramitació d’aquest.

Doncs bé, quan es comet un fet delictiu per part d’un menor, la denúncia o la detenció del mateix es posa immediatament en coneixement de la fiscalia de menors. Veiem que en aquest cas, la fiscalia és la competent de portar la instrucció del procediment, mentre que en el procés penal d’adults li correspon al Jutjat d’instrucció. Així, el Ministeri Fiscal dirigirà personalment la recerca dels fets i ordenarà que la policia judicial practiqui les actuacions necessàries per a la comprovació d’aquells i de la participació dels menors en aquests. Practicades les actuacions de recerca, la fiscalia podrà desistir o dictar acord d’incoació. Si decideix seguir endavant amb el procediment, prendrà declaració al menor i al denunciant, i si considera oportú, demanarà al jutge l’adopció de mesures cautelars.

Posteriorment, es faran les diligències de recerca necessàries, i es confeccionarà l’informe de l’equip tècnic. L’Equip Tècnic avalua les circumstàncies personals, socials, familiars i educatives del menor implicat en un fet delictiu, es valora la possible situació de risc social i risc delictiu i es realitzen propostes de la intervenció socioeducativa més adequada per a aquest menor, d’acord amb les seves circumstàncies, utilitzant per a això les mesures de reforma que la llei ofereix.

Després de l’elaboració de l’informe de l’equip tècnic el Ministeri Fiscal té dues opcions: demanar el sobreseïment al jutge o elaborar l’escrit d’al·legacions i donar trasllat de les peces de convicció al jutge. Amb això s’acaba la fase d’instrucció del procés penal de menors.

Una vegada l’expedient pansa al Jutjat de Menors, s’obre la fase d’audiència, es dona trasllat a l’advocat de la defensa perquè contesti a l’escrit d’al·legacions del Ministeri Fiscal i, posteriorment, se celebrarà audiència. Finalment, el Jutge dictarà sentència absolutòria o condemnatòria.

Una altra peculiaritat del procés penal de menors és que la mesura que el Jutge adopti en la sentència, podrà ser modificada quan l’evolució del menor i el seu comportament així ho aconsellin, que també constitueix un principi inspirador del procediment penal de menors, el principi de flexibilitat.

Finalment, les mesures judicials poden ser d’internament, de mig obert i d’execució directa pel jutge.

Les mesures d’internament són mesures de privació de llibertat durant el temps que determini la sentència, a realitzar en un centre adequat i homologat. Hi ha els següents tipus d’internaments: internament en règim tancat, internament en règim semiobert, internament en règim obert o internament terapèutic en règim tancat, semiobert o obert.

Les mesures de mig obert són les següents: el tractament ambulatori (psicològic o de deshabituació d’addicció al consum de begudes alcohòliques, drogues o substàncies psiquotrópicas), l’assistència a un centre de dia, la permanència de cap de setmana, la llibertat vigilada, la convivència amb una altra persona, família o grup educatiu, les prestacions en benefici de la comunitat i la realització de tasques soci-educatives.

Les mesures d’execució directa pel jutge poden consistir en: la prohibició d’aproximar-se o comunicar-se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge, una amonestació, la privació del permís de conduir ciclomotors o vehicles de motor, o del dret a obtenir-lo, o la inhabilitació absoluta.