ELS PRINCIPALS ASPECTES DE LA REFORMA DEL CODI PENAL, INTRODUIDA PER LA LLEI ORGÀNICA 1/2025 DE 20 DE MARÇ

En aquesta entrada, intentarem a resumir els principals aspectes nous de la reforma.

1) En primer lloc, s’introdueix una nova pena de presó permanent revisable, que podrà ser imposada únicament en casos d’excepcional gravetat. Aquesta pena ve a ser una pena de presó de durada indeterminada que estarà subjecta a un règim de revisió que permetrà al penat, transcorregut un cert temps de compliment íntegre d’una part considerable de la condemna, obtenir la llibertat condicionada al compliment d’uns certs requisits. Passat el termini mínim de compliment, els jutges examinaran si ha de mantenir-se la presó cada dos anys d’ofici a petició del reclús.

2) La llibertat condicional no computarà com a temps de compliment de condemna però la seva concessió determinarà la suspensió de l’execució de la resta de la pena. Si durant aquest temps no reincideix, es declararà extingida la pena pendent, però si incompleix les condicions, la llibertat serà revocada i haurà de complir la pena que li restava.

3) També s’introdueixen mesures de suspensió i substitució de la pena (Arts. 80 a 88, 90 a 94 bis).

Un europeu podrà ser explusado si representa una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat pública, per la qual cosa la pena de presó serà substituïda per l’expulsió del territori nacional.

4) S’equipés els antecedents penals espanyols als corresponents a condemnes imposades per tribunals d’altres Estats membres de la Unió Europea.

5) S’introdueixen nous tipus delictius contra la llibertat, la llibertat sexual i la intimitat.

D’aquesta manera, la detenció il·legal sense donar raó del parador de la víctima es castigarà amb una pena similar a la de l’homicidi (de 10 a 15 anys de presó). En cas de segrest s’elevarà a entre 15 i 20 anys (art. 166 CP).

Així mateix, es preveu un nou delicte d’assetjament, aguaito o fustigació (stalking) mitjançant trucades telefòniques contínues, seguiments o qualsevol altra fórmula que pugui lesionar greument la llibertat i el sentiment de seguretat de la víctima, encara que no es produeixi violència (Art. 172 ter CP)

S’eleva l’edat mínima de consentiment sexual dels 13 als 16 anys, i finalment, es tipifica com a nou delicte la divulgació no autoritzada de gravacions o imatges íntimes obtingudes amb el consentiment de la víctima, però després divulgades sense que aquesta ho sàpiga, quan afectin greument la seva intimitat (sèxting).

6) S’introdueixen modificacions en els delictes patrimonials, suprimint-se la falta de furt, i introduint-se un supòsit agreujat per delinqüència habitual. Amb l’EL 1/2015 s’agreugen les penes de delictes de furt i robatori per a augmentar la persecució de multireincidents, buitrones, alunizajes o robatori de cable de coure o subministrament elèctric.

7) S’estableix una major protecció per a la propietat intel·lectual (Articles 270, 271, 274 CP). S’augmenten les penes en el tipus general, dels sis mesos a dos anys als sis mesos a quatre anys i multa que es manté de sis mesos a dos anys.

S’incorpora com a conducta típica explotar econòmicament de qualsevol altre mode una obra o prestació protegida sense l’autorització dels titulars dels drets de la propietat intel·lectual, substituint-se, a més, l’element subjectiu «ànim de lucre» pel de «ànim d’obtenir un benefici econòmic directe o indirecte».

8) Es crea, dins del Capítol XI del Títol XIII del Llibre II del Codi Penal, una nova secció referida als «Delictes de corrupció en els negocis», en el qual s’inclouen els delictes de pagament de suborns per a obtenir avantatges competitius.

En tot cas, s’imposarà la pena de prohibició de contractar amb el sector públic i de rebre subvencions o ajudes públiques, beneficis o incentius fiscals, o d’intervenir en transaccions comercials de transcendència pública.

S’introdueixen modificacions dels anomenats delictes contra la corrupció en l’àmbit de l’Administració pública. En matèria de llibertat condicional: podrà denegar-se quan el penat hagués eludit el compliment de les responsabilitats pecuniàries o la reparació del mal econòmic causat. S’eleven les penes d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic; i en els delictes més greus, s’afegeix la imposició addicional (no alternativa) d’una altra pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu. També s’amplia el comís perquè els jutges puguin ordenar la intervenció de béns del condemnat procedents d’altres activitats delictives sempre que existeixin indicis de la seva procedència il·lícita, com pot ser la desproporció entre el patrimoni i el seu mitjà de vida o el recurs de paradisos fiscals o empreses interposades.

Finalment assenyalar que s’amplien els terminis de prescripció en els supòsits més greus.

Respecte al Finançament il·legal, la reforma tipifica com a delicte el finançament il·legal de partits. El text explica que les persones que participin en estructures o organitzacions la finalitat de les quals sigui el finançament de partits al marge de la llei seran castigades amb una pena de presó d’un a cinc anys.