L’OBLIGACIÓ DE CONTRACTAR ASEGURANCES VINCULADES PRÉSTECS PERSONALS O HIPOTECA

És una pràctica molt estesa avui dia que els bancs condicionin la concessió d’un préstec a la contractació d’una assegurança de vida o d’accidents, ofert per la pròpia entitat, òbviament.

Doncs bé, aquesta pràctica, és completament irregular en tant que una entitat bancària, si bé pot imposar les seves pròpies condicions de contractació entre les quals la contractació d’una assegurança de vida, la qual cosa no pot fer és obligar a contractar amb ells una assegurança de vida, que sol ser més car i amb condicions menys favorables per al consumidor.

El Banc d’Espanya, en una de les seves publicacions contempla que: “Amb caràcter general, no existeix cap norma que obligui a formalitzar cap contracte d’assegurança en subscriure un préstec hipotecari o en subrogar-se en un altre preexistent. No obstant això, sol ser habitual que una entitat, per a concedir un préstec, exigeixi del prestatari el compliment d’un o diversos requisits addicionals (com ara domiciliar una nòmina, contractar un pla de pensions, contractar un o diverses assegurances de determinades característiques, etc.). Per tant, s’ha de verificar si l’obligació de contractar aquest segur figura o no pactada en les condicions contractuals i, en cas afirmatiu, també ha de verificar-se en quins termes està contemplada . Igualment, s’ha de contrastar si es contempla l’obligació de mantenir l’assegurança en vigor durant tota la vida del préstec amb la mateixa companyia asseguradora, o si no hi ha impediment per a canviar la mateixa.”

La contractació d’aquestes assegurances ha de ser voluntària ja que segons la Llei 26/2006, de mediació d’assegurances i reassegurances privades, en el seu art. 5.2 e) estableix que els mediadors d’assegurances i reassegurances privades no podran imposar directament o indirectament la celebració d’un contracte d’assegurances.

Doncs bé, si encara així el consumidor vol el préstec perquè es necessita urgentment o per qualsevol altre motiu, no es pot obviar el dret de desistiment, previst en l’art. 83.a). 1 de la Llei 50/1980 de Contracte d’assegurança. Segons aquest article, el prenedor pot resoldre el contracte sense indicació dels motius i sense cap penalització dins del termini de 30 dies següents a la data en la qual l’assegurador li lliuri la pòlissa o document de cobertura provisional.

En definitiva, una opció que el consumidor té és estudiar-se el contracte de préstec, mirar si hi ha alguna obligació de contractar una assegurança de vida durant tot el període d’amortització del préstec, i si n’hi ha, contractar-lo i desistir en el termini legalment establert a aquest efecte. L’entitat financera no podrà fer res, pel fet que legalment està prohibida la penalització.